Paper
Pots fer-te amb el llibre en paper a través d'aquest enllaç.
Pantalla
Capítol 1
La vàrem vore el vuité dia de viatge, després d'haver abandonat la senda marcada. Buscàvem una font que al desgastat mapa del meu germà figurava als peus del que devia ser una xicoteta muntanya o turó. "¿Veus?", m'havia dit assenyalant unes línies ondulades i juntes, "açò indica que hi ha una elevació. I el punt blau és una font." Va ser gràcies a aquell mapa que vàrem trobar la casa.
Capítol 2
En aquell temps encara somiava molt amb els meus pares. No era sempre el mateix somni però, d'alguna manera, el missatge que jo n'extreia sí: estem amb vosaltres i estem cuidant-vos.
Capítol 3
Una vegada ens quedàrem la mare i jo una mica a banda, mentre el pare i el meu germà miraven i assenyalaven l'horitzó des d'un mirador. Va ser en una de les nostres últimes excursions.
Capítol 4
Caminava nerviós dins de la casa, pensant com organitzar-nos front a l'amenaça. I feia cruixir el terra i m'alterava el cor. No deixava de mirar per les finestres. Les alegries i els somriures del matí s'havien esvaït del tot.
Capítol 5
Quan la porta de casa s'ha tancat, d'alguna manera hem temut que fora per a sempre. El pare ha girat dues vegades la clau, i després ha passat la cadena del forrellat, i ha dit que si tot anava bé en unes setmanes tot acabaria, i que no teníem de què preocupar-nos. No sé si ho ha dit perquè realment així ho creia, o perquè ens intentava tranquil·litzar. En qualsevol cas ningú de nosaltres ho està, de tranquil, ni el tete, ni la mare, ni jo.
Capítol 6
Buidàrem la motxilla del meu germà i l'omplírem de tot allò que poguera ajudar-nos a transportar aigua neta. Jo patia, perquè no volia allunyar-me mai més de la meua llibreta, i sense dir-li res la vaig deixar al fons de la motxilla, al costat de la meua pedra blanca, per si no podíem tornar.
Capítol 7
Però jo no volia saber. No volia. Jo volia tornar a la casa, i posar-li un nom a la gallina i inventar-me alguna història dels Cinc en la meua llibreta, i demanar-li al meu germà que me'n fera un dibuix. A més, potser per la caiguda, començava a trobar-me una mica malament i no només em feien mal la cara i les mans, sinó també la panxa i una mica tot el cos.
Capítol 8
Els megàfons del Campament repetien una i una altra vegada que no creguérem històries falses. "La mentida serà castigada" es llegia en alguns cartells, i en octavetes que llançaven des dels helicòpters policials.
¿Però com distingir-la, si totes les paraules dolentes que m'havien ensenyat a l'escola (mentida, violència, robatori...) havien acabat sent usades contra la meua família?
Capítol 9
A l'endemà vaig despertar plena de sang. Al principi només vaig notar-ne la humitat, però després, en obrir els ulls, vaig vore que un roig fosc ho inundava tot. Incrèdula, vaig mirar al meu voltant. El meu germà, que s'havia gitat al meu costat havia desaparegut. Vaig començar a tremolar, i de por, de pura por, també a cridar.
Capítol 10
No sabia quin nom posar-li a la meua gallina. Vaig pensar a dir-li Berta, però de seguida em va semblar una mala idea, perquè no volia perdre la meua amiga dos vegades. Encara que, coneixent-la, li hauria fet gràcia. Si una cosa m'agradava d'ella era just això, que sempre somreia i li agradaven les bromes, i per això potser a la mare també li queia tan bé.
Epíleg
Ja em sé quasi tots els noms dels ocells que volen en llibertat.