Què no és la (bona) literatura juvenil

Com que l'escriptor Nando López ho explica molt bé en el seu blog, em prenc la llicència de fer meues les seues idees. 

Què no és la literatura juvenil:

- La literatura juvenil no és una literatura amb moralitat simplista, carregada de consells i respostes fàcils. (...) Tot llibre (juvenil o no) hauria de plantejar interrogants, dubtes, dilemes, però ha de ser el lector qui busque les seues respostes.

- No és una literatura de trànsit que només serveix, segons afirmen molts, com un pas intermedi per accedir als textos adults. (...) Llibres com els de Michael Ende o Roald Dahl no són únicament un pont cap a la literatura adulta, sinó títols disfrutables per qualsevol lector i candidats a una alegre relectura.

- No és una literatura menor, sinó un exercici creatiu de primer ordre. Aconseguir que els lectors més joves s'endinsen en un llibre i en gaudisquen és un repte complicat i en absolut fàcil que, com va escriure Miguel Delibes, "no està a l'abast de qualsevol".

- No és una literatura simplificada, sinó un intent de trobar un llenguatge propi que connecte amb els lectors amb edats i competències lectores molt diferents. La pròpia literatura infantil se sosté sobre la metàfora i l'al·legoria, figures poètiques de primer ordre (...). La literatura que subestima el lector no és literatura juvenil, és mala literatura.

- No és una literatura descafeïnada. En els llibres per a xiquets i adolescents caben tots els temes, des dels més quotidians i positius fins als més foscos i fins i tot sòrdids. La literatura ens obre maneres de vore la realitat i la infantil i juvenil, en un moment tan complex com el de la construcció de la nostra pròpia identitat, és una finestra essencial cap a eixos llocs que no sempre volem contemplar dels altres o de nosaltres mateixos. La veritable literatura juvenil arrisca, no autocensura.