EPÍLEG

PRINCIPIS DE TARDOR

Avui per fi hem traslladat la gàbia de les gallines. Ho hem fet entre tots, perquè el meu germà encara no pot moure el braç com voldria. Diu que la bala que li va travessar el muscle potser li va afectar un tendó. No sap si mai acabarà de recuperar-se, i això el preocupa, però en realitat, feia anys que no el veia tan content. Parla més i fa més bromes, i fa setmanes que no mira el seu mapa (que ja no sé ni on està, la veritat). De vegades discuteix amb Aitana per coses de la casa, nimietats, ell diu una cosa i ella la contrària, o a l'inrevés, és igual. Sembla que els divertisca fer-ho, i potser és així, perquè de vegades acaben rient a la seua manera silenciosa i també s'aprecien molt. Això es nota. Com quan ella necessita alguna cosa de l'entresolat, i com que encara no camina del tot bé, és el meu germà el primer que s'ofereix a ajudar-la. On no arriba un sempre ho pot fer un altre.

Aitana, a més, continua sense voler posar-li un pany o una bona balda a la porta de la casa. Quan el meu germà li ho demana ella sempre respon el mateix, que cal anar amb compte quan instal·les tanques, no siga cosa que després sigues tu qui no hi puga passar.

Per la nostra banda, cada dia Joana i jo ens ocupem de les gallines: els donem de menjar, els agafem els ous, i procurem que estiguen netes. Joana diu que de major voldria tenir una granja, amb molts animals, i poder tenir llet i formatge i llana per a fer-nos roba. Trau les idees d'un llibre que es diu just així: De visita a la granja. No acaba de llegir molt bé, però jo li ensenye, i m'encanta vore que progressa.

També té un parell de llibretes i un bolígraf, i uns llapis de colors que li deixa al meu germà perquè dibuixe. Diu que li agrada la meua lletra i m'obliga a llegir-li les coses que escric i a acompanyar-la a la tomba de son pare, on deixem algunes flors.

Jo he recuperat el meu llibre dels Cinc, però ara no el llegisc tant, perquè a banda del que li conte a Joana, m'estic inventant una història en secret i això em té bastant ocupada.

La pura tardor arribarà de seguida. Entre tots agafem llenya d'ací i d'allà. Alguna nit tenim conill per sopar. De vegades anem a per aigua el meu germà i jo, o vaig amb l'Aitana (perquè encara no em deixen anar a soles). Sempre estem atents, però només de lluny hem vist algun altre Cos Lliure. Diu Aitana que açò no ha fet més que començar, i crec que sé a què es referix, perquè cada vegada veig més avions de combat alts, ben alts, dirigint-se cap al sud i la costa.

Un dia, tornant de la font vàrem trobar un llaç blanc que no havíem nugat nosaltres.

M'agrada el meu penjoll i la meua pedra.

Ja em sé quasi tots els noms dels ocells que volen en llibertat.